Si has arribat fins aquí, segurament et passa el mateix que a molta gent: escrius cada dia, però mirant el teclat, fent servir tres o quatre dits i corregint errors constantment. Funciona, però cansa, és lent i et fa perdre el fil del que estàs pensant.
La bona notícia és que es pot aprendre a qualsevol edat i no cal tenir cap habilitat especial. Només una mica de mètode i constància.
Us deixo alguns consells, en l'ordre en què crec que val la pena treballar-los.
1. El primer de tot: la posició de les mans
Tot comença a la fila central del teclat. Els dits índexs es recolzen sobre la F i la J. Si t'hi fixes, aquestes dues tecles tenen una petita marca en relleu: hi és precisament perquè les puguis trobar sense mirar.
- Mà esquerra: A, S, D, F (dit petit, anular, del mig i índex).
- Mà dreta: J, K, L, Ñ (índex, del mig, anular i dit petit).
- Polzes: sobre la barra espaiadora.
Cada dit té assignat un grup de tecles i torna a la seva posició inicial després de prémer-les. Aquest moviment és la base per aprendre a escriure sense mirar.
2. La regla d'or: no miris el teclat
És el més difícil, però també el més important.
Durant les primeres setmanes probablement escriuràs més a poc a poc que ara. Et frustraràs i tindràs la temptació de tornar a escriure com abans. És completament normal: la teva memòria muscular s'està desenvolupant.
Si no pots evitar mirar el teclat, prova de tapar-te les mans amb un drap o un full de paper. Sembla una ximpleria, però funciona.
3. Primer precisió, després velocitat
L'error més habitual és voler escriure de pressa des del primer dia. Si practiques cometent constantment els mateixos errors, acabaràs interioritzant-los.
Intenta mantenir una precisió del 95 % o superior. Quan ho aconsegueixis de manera constant, ves augmentant el ritme progressivament.
La velocitat és una conseqüència de la pràctica, no una cosa que hagis de forçar.
4. Poc, però cada dia
Deu o quinze minuts al dia acostumen a ser molt més útils que una hora el diumenge. La memòria muscular es desenvolupa amb repetició i descans, no amb maratons.
Un petit truc: associa la pràctica a alguna cosa que ja facis cada dia, com ara prendre't el primer cafè o abans d'obrir el correu.
Com més fàcil sigui incorporar aquest hàbit a la teva rutina, més probabilitats tindràs de mantenir-lo.
5. Treballa els teus punts febles
Tots tenim tecles que se'ns resisteixen. Moltes vegades són les que premem amb els dits petits: Q, A, Z, P, Ñ, Ç i alguns signes de puntuació.
En català també tenim algunes particularitats, com els accents, la dièresi, l'apòstrof o la ela geminada (l·l).
Hi ha combinacions de lletres que també ens poden fer entrebancar, com ara que, ció, ny, ll, tg, ix o tr.
Quan descobreixis quines són les teves, practica-les específicament.
No té gaire sentit dedicar tot el temps a repetir allò que ja domines.
6. Quan ja escriguis sense mirar, aprèn a llegir per endavant
Quan estàs copiant un text, arriba un moment en què el que et frena no són els dits, sinó els ulls.
Per escriure amb més fluïdesa, intenta anar llegint una o dues paraules per davant de la que estàs teclejant.
Practicar amb textos reals, en lloc de fer-ho únicament amb llistes de paraules soltes, ajuda molt a desenvolupar aquesta habilitat.
7. Els tests no ho són tot
Els tests d'un minut estan molt bé per mesurar els teus progressos, però no necessàriament reflecteixen com escrius en el teu dia a dia.
Hi ha gent que escriu més de pressa fent tests i gent que, com jo, escriu més de pressa quan està treballant i concentrada en allò que vol comunicar.
Al cap i a la fi, millorar la velocitat escrivint correus, programant, treballant o simplement parlant amb algú té tant de valor com aconseguir un nou rècord en un test.
8. Quina velocitat es considera bona?
Com a referència orientativa, en paraules per minut (PPM):
- Menys de 30 PPM: una velocitat relativament baixa.
- 40 PPM: una velocitat habitual.
- 60-70 PPM: ja escrius amb força fluïdesa.
- 80-100 PPM: una velocitat molt bona.
- Més de 100 PPM: una velocitat excel·lent.
Però no t'obsessionis amb els números ni et comparis constantment amb els altres.
Compara't amb tu mateix fa un mes.
La meva experiència i per què vaig acabar creant una aplicació
Sempre havia tingut curiositat per saber a quina velocitat escrivia realment mentre treballava, no només durant un test. No vaig trobar cap eina que fes exactament el que buscava, així que vaig acabar creant-la jo mateix.
Vaig començar amb una mitjana d'unes 62 PPM i ara estic al voltant de les 70, amb pics de 110-120 PPM. Curiosament, vaig descobrir que escric més de pressa treballant que fent tests.
L'aplicació es diu Tapomo i l'he anat ampliant amb eines que a mi mateix m'hauria agradat tenir quan vaig començar:
- Mesura la teva velocitat real mentre escrius en qualsevol aplicació.
- Lliçons des de zero, començant per la fila central del teclat.
- Exercicis de combinacions de lletres.
- Exercicis específics per millorar l'agilitat dels dits petits.
- Pràctiques personalitzades amb les lletres que més corregeixes.
- Un text nou cada dia per practicar.
- Estadístiques, objectius, nivells i ratxes.
- Una petita mascota d'escriptori que reacciona mentre escrius.
Això últim ho vaig afegir pensant en les meves filles, que ara també fan servir l'aplicació per aprendre mecanografia i millorar mentre juguen.
L'aplicació és completament gratuïta, de codi obert, sense anuncis i sense necessitat de registrar-se. No desa mai el contingut del que escrius, ignora els camps de contrasenya i totes les dades es queden al teu ordinador.
De moment, només està disponible per a Windows. Si a algú li interessa provar-la, que m'ho digui i li passo l'enllaç. Qualsevol suggeriment també serà benvingut!
I ara tinc curiositat per conèixer la vostra experiència:
Escriviu sense mirar el teclat? A quina velocitat escriviu? Què és el que més us costa millorar?
I els que vau aprendre mecanografia de grans, quin mètode us va funcionar millor?